QUI, QUÈ, COM, QUAN I PER QUÈ?

creada des del l'AULA DE COOPERACIÓ del COL.LEGI D'ARQUITECTES DE GIRONA, per a reunir/organitzar/coordinar arquitectes motivats per dissenyar i comprometre's amb un encàrrec professional, el de CONSTRUIR un ORFENAT PER A LA FUNDACIÓ NAMASTE CHILDREN HOUSE! Obrim el format 2.0 perquè estiguis al dia i participis de l'evolució del grup, el projecte i el cicle de visites/aportacions/conferències que es planificaran, sense oblidar el gran repte: EL SOSTRE DE 375 NENS I NENES DEL NEPAL.

24.11.11

VISITA 4_ LA NÚRIA VILARRUBLA

La frase de RAFAEL MONEO, "El trabajo del arquitecto no necesariamente anticipa el futuro, sino que abre y prepara el tablero de juego" anticipa el missatge que la NÚRIA VILARRUBLE aquest dimecres va transmetre a l'aula.

Per poder intervenir correctament, és necessari conèixer l'origen de la situació, les realitats econòmiques, socials, geogràfiques polítiques i arquitectòniques, que van formant un marc d'actuació fent que del projecte una idea que opera sobre elles. Així els habitants del nostre espai ja s'encarregaran de moure les peces, nosaltres sols els hem de preparar el tauler.


Sobre aquesta premisa, la NÚRIA disseny tot de "espacios de acogida para niños" l'equema d'orfenat tipus d'ALDEA SOS (www.aldeasinfantiles.es/Conocenos/que-hacemos/Pages/default.aspx), que sota una clara recomenació de no utilitzar sistemes que no puguin entendre, executar o mantenir, pretén crear un entorn familiar als nens que no per circumstancies no el tenen.






us deixem amb un quatre apunts que us ajudaran, junt amb els panells, a entendre el projecte:
  • Conclusions/principis que regiran el PFC: funcionament d’orfenat en grups reduïts amb cuidador, edificis amb ventilació creuada, sostres alts, patis intercalats, recuperació de materials locals, porxos com a espai filtre.
  • Implantació en el lloc en 2 zones. Edificis en blocs connectats per porxos correguts. Blocs d’ús comú donant a carrer: oficines direcció, centre mèdic, guarderia, “casa comú” (allotjament provisional per professors i voluntaris, cuina i menjador comunitaris), biblioteca/aula estudi, escola taller, escola primària). Blocs d’unitats d’allotjament donant zona verda. Patis entremig. Unitats d’allotjament de 115m2 de 10 nenes amb cuidadora (1 habitació de 5 nens, 1 habitació de 5 nenes, 1 habitació cuidadora, 1 cuina, 1 porxo-menjador-zona dia, 1 bany).
  • Sistema constructiu: blocs BTC (argila+sorra+5% ciment), pilars i bigues fusta, coberta ceràmica).



L'AULA_SESSIÓ 5

AULA DE COOPERACIÓ DEL COAC_girona 
PROJECTE NAMASTE.GIRONA

SESSIÓ   5
DATA       21 DE NOVEMBRE DE 2011

ESTAT DEL PROJECTE
  • Fase recollida dades
  • Implantació i model  d’orfanat


TEMES TRACTATS
  • Resum sessió anterior
  • Presentació UDG divendres 9:00 de l’Aula a estudiants que puguin estar interessats per treballar a canvi de crèdits.
  • Es comenten els plànols d’emplaçament digitalitzats amb la trama urbana de Girona de referència. S’observa que no anem gaire sobrats d’espai.
  • Debat sobre model d’orfenat (model SOS o model “internat”?). Ha de decidir el director de NCH.
  • La Núria Vilarubla presenta el seu PFC d’un edifici orfenat a Bolívia (zona de Chiquitania). Resum de la presentació:
1. Estudi del lloc: a nivell urbà, la trama d’illes ortogonal (quadres) té el seu origen en  les missions catòliques que van trencar amb les estructures tradicionals guaranís. Aquestes noves agrupacions urbanes van desvirtuar tipologies tradicionals com la casa pati o la casa+porxo. Amb el temps també s’han perdut materials i sistemes tradicionals del lloc (murs portants tova, entramat de fusta + revestiment de fang, etc)

2. Referència 1: l’orfenat “Aldea padre Alfredo Spiessberger” amb tipologia i finançament alemany. És un exemple poc reeixit en quant a adaptació al lloc, el clima i la cultura, ja que no s’assembla a cap tipologia boliviana. La distribució dels edificis és molt ortogonal i separats per usos (edificis allotjament, edificis comunitaris – tallers, forn de pa, menjador comunitari) zona allotjament, zones comunitàries. El funcionament és semblant a una aldea SOS, per unitats “familiars” de grups reduïts + cuidador. Els nenes s’emancipen als 14 anys i passen a allotjar-se a uns dormitoris en una altra zona (el canvi de deixar la unitat familiar sol ser traumàtic) Les unitats familiar tenen nois i noies de diferents edats amb una “mare” tutora/cuidadora. La mare (vídua, soltera...) pot tenir un o dos fills propis dins el grup que tutela. La unitat de casa és un edifici compacte, rectangular i coberta a 2 aigües, amb passadís tancat central i 4 habitacions (nens, nenes, cuidador i habitació polivalent), bany, menjador, porxo i safareig exterior. L’edifici no té ventilació creuada ni materials locals. Mal comportament tèrmic.

3. Referència 2: projecte per nova aldea SOS a Sant Feliu de Codines. Segueix el sistema SOS d’unitats familiars i preveu la construcció de cases autònomes de 170 m2 (?) per grups de 7 nens.

4. Referència 2: orfenat a Amsterdam d’Aldo Van Eyck.

5. Conclusions/principis que regiran el PFC: funcionament d’orfenat en grups reduïts amb cuidador, edificis amb ventilació creuada, sostres alts, patis intercalats, recuperació de materials locals, porxos com a espai filtre.
Implantació en el lloc en 2 zones. Edificis en blocs connectats per porxos correguts. Blocs d’ús comú donant a carrer: oficines direcció, centre mèdic, guarderia, “casa comú” (allotjament provisional per professors i voluntaris, cuina i menjador comunitaris), biblioteca/aula estudi, escola taller, escola primària). Blocs d’unitats d’allotjament donant zona verda. Patis entremig. Unitats d’allotjament de 115m2 de 10 nenes amb cuidadora (1 habitació de 5 nens, 1 habitació de 5 nenes, 1 habitació cuidadora, 1 cuina, 1 porxo-menjador-zona dia, 1 bany).
Sistema constructiu: blocs BTC (argila+sorra+5% ciment), pilars i bigues fusta, coberta ceràmica)

Recomanacions finals: utilitzar materials i sistemes del lloc, entendre la cultura, manera de pensar i fer del lloc, no imposar ni canviar sistemes que facin servir, no fer servir sistemes que no puguin entendre, executar o mantenir.
  

ACORDS
  • S’enviarà un correu al director de NCH per presentar-nos i demanar informació bàsica: quin tipus de funcionament de l’orfenat preveu, si creu que un model d’unitats per grups reduïts semblant al SOS podria funcionar  i altra informació que cregui important per la fase inicial en què estem.
  • Treballar sobre la implantació.
  • Es continuarà buscant informació en les línies temàtiques (Nepal, instal·lacions-energia, sistemes constructius, tipologies)
  • S’acorda quedar per treballar matí i tarda el dimecres dia 7 de desembre (9:00AM)
  • ...

21.11.11

L'AULA_SESSIÓ 4


AULA DE COOPERACIÓ DEL COAC_girona 
PROJECTE NAMASTE.GIRONA

SESSIÓ   4
DATA       16 DE NOVEMBRE DE 2011




ESTAT DEL PROJECTE
  • Fase recollida dades
  • Diagrames d’usos i esquemes, estudi de la implantació i primers esquemes de distribució.

TEMES TRACTATS
  • Resum sessió anterior
  • S’han trobat plànols cartogràfics (1:1000 i 1:50.000) que s’han escanejat i s’estan utilitzant per  començanr a fer l’emplaçament.
  • Es parla sobre els esquemes d’implantació, s’està d’acord en que hi ha d’haver una via principal i algunes secundàries, s’està d’acord en que cal fer “planejament” i considerar tots els equipaments del programa, el planejament pot començar per ser “illes” poc denses amb un % alt de zones lliures i a mesura que van madurant les fases aquestes illes es van densificant i es va consolidant l’estructura, es parla del concepte de graus de privacitat i com això pot influir en el planejament......
  • Es debat de quin hauria d’esser l’esquema a seguir per el disseny del projecte, si partir d’un concepte d’aldea SOS o un esquema més d’acord a la manera de funcionar actual, el client coneix l’existència d’aquest tipus d’orfenat? Té o tindrà l’estructura suficient per tenir una cuidadora per cada 12 nens? Es pot fer un esquema que sigui compatible per els dos tipus de funcionaments? Hi ha molts interrogants però comencem a caminar i tot s’anirà posant a lloc.... ens dividim en dos grups, uns es dediquen a la implantació i els altres a la distribució.
  • Pel que fa a la distribució d’espais i considerant 12 nens per cada unitat, amb la premissa de simplificar l’estructura, i considerant que llums de 4 o 5m seria un valor fàcil de construir i barat, definim mòdul com un espai quadrat de 5x5m. Per començar a treballar i perquè tots partim de la mateixa base es racionalitza l’espai i després, si cal, ja es trencarà l’estructura.

Tenint en compte que els mòduls són de 5m x 5 m, les necessitats en m2 serien aquestes:

2 habitacions nens de 25m2 amb 6 llits cada una.         50m2 = 2 mòduls
            1 habitació per la cuidadora                                         12m2 o 12,5m2 = 1 mòdul
           1 habitació “coixí”                                                        9m2 o 12,5m2 = 1 mòdul
            1 bany                                                                       12m2 o 12,5m2 = 1 mòdul
Sala polivalent- cuina                                                   25m2 = 1 mòduls
  Magatzem, varis, rentador...                                        12,5m2 = 1 mòdul
  Porxo                                                                        12,5m2 = 1 mòdul
          ________________________________________________________
Total                                                                            150m2 = 6 mòduls

En total són uns 150m2 per cada unitat o per cobrir les necessitats de 12 nens, es contrasten aquests valors amb el “master plan” (arxiu dropbox “esquemes juliol”) i els valors no difereixen massa.

Tots a treballar, a fer distribucions, tètris, esquemes..... 

ACORDS
  • Penjar les propostes al dropbox en pdf per la pròxima reunió.
  • Treballar sobre la implantació.
  • Es continuarà buscant informació en les línies temàtiques (Nepal, instal·lacions-energia, sistemes constructius, tipologies)
  • ...

11.11.11

L'AULA_SESSIÓ 3

AULA DE COOPERACIÓ DEL COAC_girona 
PROJECTE NAMASTE.GIRONA

SESSIÓ   3
DATA       9 DE NOVEMBRE DE 2011



ESTAT DEL PROJECTE
- Fase recollida dades
- Diagrames d’usos

TEMES TRACTATS
  • Resum sessió anterior
  • Es recomana escoltar la gravació de l’entrevista amb els Amics del Nepal (que tenen experiència en construcció al Nepal)
  • Busca informació topogràfica
  • Resum comentaris Sandra Bestraten a l’Aula:
    • ORFENATS model ..........(Àustria...?)
    • Model de funcionament d’orfenat provat en diferents indrets del món. Segueix un model de funcionament en el qual els nens i nenes estan repartits en grups de 12 barrejats per edats. Estan barrejats per edats i cuidats per una dona (auntie / tia) que     té la funció de “mare”, tutora, cuidadora, vigilant, cuinera, etc. El concepte és que formin una unitat “familiar” autònoma que es cuidi d’ella mateixa tant en les funcions bàsiques (menjar, neteja, etc) com en l’aspecte educatiu, emocional i de creixement personal.
    •  Unitats d’allotjament tipus:
      • Segueixen un model basat en unitats “familiars” de 12 membres (6 nois,                       6 noies i la “tia”)
      • La casa o unitat per aquesta unitat familiar està formada per: 1 sala, 1                                     habitació per les 6 noies, 1 habitació per els 6 nois, 1 habitació per la             cuidadora, 1 habitació coixí (que alhora fa de sala de jocs, per si un nen té una necessitat especial o per un convidat/a), 1 bany, 1 sala menjador, 1 cuina, 1 safareig exterior o semicobert.
      • Unitats allotjament dones marginades: Totes les dones tenen una feina o ocupació dins el poblat de l’orfenat (manteniment, neteja, cuina, jardineria...) o bé amb tallers d’artesania creats expressament per elles. Amb el temps, si ho volen i estan prou preparades, poden arribar a ser “ties” cuidadores de les unitats familiars.
    • RECOMANACIONS ORFENAT
      • La integració de l’orfenat amb l’entorn on s’ubica és important perquè els nens no estiguin marginats. Per això recomana estimular la interacció:
      • crear activitats on la gent o els nenes del poble pugui participar (esports, tallers, teatre, etc).
      • portar els nens a activitats del poble.
      • portar els nens a diferents escoles i que no vagin sempre en “bloc”.
      • des de l’arquitectura es poden situar les àrees de jocs, esports, etc properes amb els vials públics.
    • RECOMANACIONS MATERIALS
      • Murs ceràmics o de terra premsada més confortables tèrmicament que els de formigó, i  en cas de murs de ceràmica cuita (totxos) s’han de fer amb cambra d’aire per millorar el comportament tèrmic.
      • coberta inclinada de xapa metàl·lica poc durables (s’oxida) i mal comportament acústic quan plou. El mal comportament tèrmic s’ha de corregir amb un fals sostre addicional.
      • important vigilar la correcta execució dels fonaments.
      • recomana la terra premsada i aporta documentació tècnica “Informes de la construcción” número 63.

ACORDS
  • Es buscaran plànols topogràfics a ICC, llibreria Ulisses
  • Es continuarà buscant informació en les línies temàtiques (Nepal, instal·lacions-energia, sistemes constructius, tipologies)
  • Continuem treballant, per separat, diagrames d'usos i programa, segons el que anem descobrint i tinguent el compte la data de la posada en comú, el dimecres que ve 16 de NOVEMBRE.

10.11.11

VISITA 3_ LA SANDRA BESTRATEN

Ahir va ser un d'aquells dies que l'AULA va fer un pas de gegant fent ben poca cosa: PARAR LES ORELLES per ESCOLTAR LA SANDRA BESTRATEN, arquitecta i professora de l'ETSAB de les assignatues "HABITATGE I COOPERACIÓ" i "TECNOLOLGIES DE BAIX COST".

      

De 4 a 7 de la tarda a la quarta planta del COAC_girona, la SANDRA, encara més propera, va aconseguir eliminar limitacions que el desconeixament del lloc i la manera de fer del NEPAL, sense voler, imposen. I reenfocar, en aquest moment, la perspectiva per encarar el projecte sense tenir en compte futurs obstacles, ajuda a veure un paper en blanc, realment BLANC. Així, aconseguirem afrontar la resolució del programa (concluint usos, superficies i relacions entre edificis) i la seva implantació, sense perjudicis constructius i de viabilitat... completament verges i lliures de moviment. Després, com ens passa aquí, ja hi afegirem una tocada de peus a terra...


Més tard, a partir de les 7 i oberta a tots els col.legiats, la SALA  RAFAEL MASÓ va aplegar a la conferència "10 anys construint educació - universitat sense fronteres". 


Impressionant el desplegament, la capacitat, l'energia, però sobretot l'experiència, que desprèn una dona que, sense fer massa soroll, ens va deixar AMB LES ORELLES BEN PARADES, PERÒ TAMBÉ AMB LA BOCA BEN OBERTA!

MOLTES GRÀCIES SANDRA!




COMPTEM AMB TU... perquè dubtes... 
estem segurs que uns quants més! 




5.11.11

ELS CLIENTS

SOLAR, CLIENTS, PROGRAMA...
Ha arribat el moment de presentar els seus usuaris de la NAMASTE VILLAGE: Els nens i nenes de la 

FUNDACIÓ NAMASTE CHILDREN'S HOUSE.

Es tracte d'una organització sense ànim de lucre i de caràcter no polític, no afiliada a cap grup religiós. Fundada el 2003, des de la seva experiència occidental, per VISMA RAJ PAUDEL (el director executiu) i amb seu a POKHARA ha passat de 28 nens als seus inicis als 73 que acollen actualment.


ENTRADA A L'ORFENAT ACTUAL

Registrada a KATHMANDU, amb seu a POKHARA, a 200km a l'oest de la capital, NAMASTE CHILDREN'S HOUSE (=la casa dels nens), compta amb el suport de 19 treballadors les tasques dels quals inclouen treballs d'administració, comtablitat i la cura del dia dia dels nens, incloent l'hora del menjar i el manteniment de la llar.

El treball que estar realitzant al NEPAL la NCH estar també recolzat per a voluntaris occidentals, que viatgen al país per oferir els seva ajuda sobre una base voluntària.


Defineixen la seva missió així:
La nostra missió és tenir cura dels nens desesperadament necessitats del NEPAL per tal de crear ambients saludables i fer-los ciutadans autosuficients.

Les perspectives de creixament i l'objectiu d'arribar a quants més nens millor... els han empès a comprometre's amb un projecte: NAMASTE VILLAGE, el seu somni... ara, EL NOSTRE REPTE. properament...

4.11.11

L'AULA_SESSIÓ 2

AULA DE COOPERACIÓ DEL COAC_girona 
PROJECTE NAMASTE.GIRONA

SESSIÓ   2
DATA       2 DE NOVEMBRE DE 2011



CONVERSA AMB LA MITA
on mCLARA (C) i Mita (M)

C_ Com estan organitzats els àpats a l’orfenat i com és la cuina?
M_ Els nens fan de 5 a 6 àpats al dia, ho fan al hall central de l’edifici, asseguts a terra sobre matalassets, sense necessitat de coberts perquè és tradició menjar amb les mans, la sala està al costat de la cuina i les cambreres són les pròpies germanes grans. La sala ha de tenir una pica per rentar-se les mans una vegada acaben de menjar, aquest hall és una part important de la vida social, és on fan ioga o dormen (la migdiada nepalí?).
La cuina és similar a les de les cases de colònies d’aquí. És necessari molt espai d’emmagatzematge, per els utensilis de cuina i un rebost gran per els queviures. Els fogons són normals alimentats amb gas butà.

C_ Com són els lavabos, utilitzen letrines seques, o la tassa de vàter occidental?
M_ Usualment hi ha la tassa de vàter occidental i s’estira la cadena, però també et pots trobar la vàter occidental o placa turca on hi has de tirar una mica d’aigua desprès amb una gerro.

C_ Com dormen els nens?
M_ L’orfenat, al ser un edifici multi planta hi ha un pis on dormen els nens i un pis on dormen les nenes i els bebès, els bebès dormen mixtes.
Els nens/es es distribueixen segons les edats:
-         Bebès d’entre 0 a 4 anys / 4 a 7 anys / a partir de 7 són els grans (em sembla que els grans són fins a 14 anys però no ho vaig apuntar).  
Els grans són els que es cuiden dels més petits. Es distribueixen en habitacions d’entre 6 i 8 nens i els bebès en habitacions de 10 que són més grans que les altres.

C_ Aquest esquema és el que volen que es repeteixi amb el nou orfenat?
M_ Bé, és el que tenen, potser perquè l’edifici ja era així, és qüestió de plantejar-ho si teniu un esquema diferent.

C_ I com renten la roba?
M_ La roba es renta a mà, no utilitzen la rentadora perquè els talls de llum són constants. (Pregunta, tenen rentadora però no la fan servir per els talls de llum o és que ja no en tenen?).
Tenen un safareig en una zona de porxo.

C_ Com és la convivència entre nens i nenes, han d’estar sempre separats, fan activitats junts?
M_ Com ja he dit els dormitoris estan separats per sexes a excepció dels bebès, hi ha lavabos per nens i per nenes, els lavabos no tenen dutxes, es dutxen al safateig o al riu quan fa bon temps. Mengen junts nens i nens ( no vaig apuntar si els ioga i la migdiada la feien junts però em sembla que si).

C_ Ens agradaria poder implantar energies alternatives, però tenim seriosos dubtes sobre el temps que pot fer, si en l’època de monsó això pot funcionar perquè ens fa l’efecte que ha d’estar ennuvolat tot el temps, ens en pots dir alguna cosa?
M_ De finals de Maig fins a Agost, Setembre hi ha el monsons. Durant el dia fa molta calor uns 40º més o menys i a la tarda nit es posa a ploure, comença a ploure a les 7h de la tarda i acaba a la 1h de la nit.
Seria molt interessant tenir aigua calenta, no sé quina repercussió econòmica pot tenir l’energia solar sobre la construcció, caldria estudiar-ho.

C_ Ens pots dir alguna cosa sobre les relacions socials en general de la cultura Nepalí?
M_ Actualment pel que fa a l’orfenat no hi ha possibilitats perquè no hi ha pràcticament espai exterior, la vida es fa sobretot al dining hall. Els nepalis estan força al carrer, ho fan tot al carrer, potser perquè hi ha molta gent que no treballa.

C_ Ens pots dir alguna cosa més sobre les dones del centre de manufacturació?
M_ Es tracta d’unes 6 o 7 dones, que dormen a la mateixa casa, en un sol dormitori, la casa també consta de cuina, menjador, lavabo. La capacitat està limitada per la pròpia casa, no sé si a la nova ubicació voldran acollir més dones i quantes poden ser.

C_ Volen tenir animals o hort?
M_ Si, si està pensat que hi hagi una mena de granja i un hort.

C_ La tanca perimetral quina finalitat té, de seguretat, de delimitació?
M_ Ha de ser una tanca no eviti que els nens puguin caure al riu ja que hi ha un desnivell important......  pip....pip....pip.... fi  de la conference call.

ACORDS
  • Es començarà a dibuixar la implantació del programa d’usos.
  • Es continuarà buscant informació en les línies temàtiques (Nepal, instal·lacions-energia, sistemes constructius, tipologies)
  • ...


3.11.11

EL SOLAR

Estem a Ghachok, un poble de la regió de KASKI, a la zona de les muntanyes, sota l'ANNAPURNA. Així que 800 metres elevats respecte el nivell del mar, amb un entorn privilegiat, 6 acres (2'5 hectàrees) destinades a la construcció de la NAMASTE VILLAGE.


SITUACIÓ DE LA REGIÓ DE KASKI 
LA REPÚBLICA FEDERAL DEMOCRÀTICA
DEL NEPAL ÉS UN ESTAT DE L'ÀSIA, SITUAL
ENTRE L'ÍNIA I EL TIBET,
AL VESSANT SUD DE L'HIMÀLAIA.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Nepal#Geografia


DE GIRONA AL SOLAR


Ens trobem a 45 minuts de POKHARA en cotxe, la segona ciutat del país que compte amb 200.000 habitants i prous recursos...



El nostre paper en blanc és geomètricament bastant irregular, però topogràficament sense sorpreses, aparentment pla. Es troba limitat per un riu i a prop d'una escola de primària i un centre de salut. Disposa d'aigua potable i electricitat...

I

PANORAMICA (en moviment!) DEL SOLAR

DE LÍMIT, EL RIU

ELS VEÏNS, L'ESCOLA DE PRIMARIA

i ara ja... podem començar, no?