L'AULA_SESSIÓ 11

AULA DE COOPERACIÓ DEL COAC_girona  PROJECTE NAMASTE.GIRONA

SESSIÓ   11  DATA       11 DE GENER DE 2012

ESTAT DEL PROJECTE

- Implantació i mòduls d’allotjament.

TEMES TRACTATS

- Resum última comunicació Nepal

- Posada en comú del treball individual

            

ACORDS

- Resum última comunicació Nepal. En director de NCH respon les preguntes formulades en l’última comunicació:

1 -descarta la opció d’allotjament per mòduls i prefereix un edifici compacte de 2 plantes (més econòmic, millor control dels nens, possibles vistes des de la planta segona)

2 - el centre de dones (WEC) ja està dissenyat i no cal dissenyar-lo.

3 - el sistema constructiu serà el “local”: formigó armat + parets de totxo + coberta metàl·lica

4 - acotar el rol de l’equip d’arquitectes:

      Spanish architects_Architectural design

   Nepal team_Design development, detail plans, construction control.

- En la posada en comú de la implantació prevalen la idea d’agrupar l’edificació en la franja nord, amb els serveis comunals a l’entrada i els allotjaments al fons. La franja sud es deixaria sense edificar i contindria les hortes i la granja. El concepte d’allotjament modular s’ha plantejat en diferents opcions més o menys disgregades en el terreny (veure plantes escanejades). El mòdul de 3 peces entorn un pati porxat és molt interessant i convindria provar d’evolucionar-la cap les demandes del client.

- Davant el requeriment del client sobre l’allotjament en bloc compacte i les conclusions de la posada en comú, s’acorda reposar i fer bullir una mica més l’olla per treure conclusions més definitives.

- A partir del pròxim dimecres es proposarà implantar un ritme de treball més alt (2 dies).

L'AULA_SESSIÓ 9

AULA DE COOPERACIÓ DEL COAC_girona  PROJECTE NAMASTE.GIRONA

SESSIÓ   9  DATA       21 DE DESEMBRE DE 2011

ESTAT DEL PROJECTE

- Implantació i model d’orfenat.

TEMES TRACTATS

- Resum sessió anterior i comentaris sobre la 2na presentació de Namaste.girona a la UDG.

- El topogràfic del solar ha estat enviat per correu postal des del Nepal.

- Continuem en la divisió en 2 grups de treball: implantació en el solar i tipologia mòdul allotjament nens.

- Ens visita en Xavi Codina, arquitecte amb molta experiència en projectes construïts al Nepal i actual president d’Arquitectes sense Fronteres de Catalunya. El seu gran coneixement sobre el Nepal en tots els nivells (històric, social, arquitectònic, etc) i la seva visió com a arquitecte ens dóna molta informació útil per aplicar en el projecte. De la conferència en destaquem algunes coses:

- Nepal és un país format per valls allunyades física i humanament entre elles. Hi ha diferències molt grans entre llengües, climatologia, arquitectura, etc entre cada una d’elles. La única comunicació entre la majoria d’elles són camins abruptes per on circulen persones i animals.

- Nepal és un país amb un caràcter agrícola.      

- Katmandú i Pokara són l’excepció “urbana” del país. Han tingut un creixement     espectacular en pocs anys, però sense planejament ni amb temps suficient     perquè els seus habitants de cultura i pensament de base agrícola s’hi   adaptessin.

- Els edificis recents utilitzen constructors que treballen amb un sistema constructiu d’estructura de formigó armat i habitualment tancaments de maó ceràmic.        

- El clima on s’ubica el projecte és calorós, humit i amb boires freqüents a l’estiu, fresquet però sense que nevi mai a l’hivern i amb pluges monsòniques durant un    o dos mesos.

- L’arquitectura tradicional per aquesta zona és amb coberta inclinada (teula plana local aconsellable, xapa metàl·lica desaconsellable) i depenent de la zona de la vall es poden veure murs portants de pedra, de tova o totxo local.

- Altres paràmetres a tenir en compte per el bon disseny de l’edifici: porxos com   a espais de distribució i ús per quan plou o fa calor, ventilació creuada, sostres   alts, doble fusteria (finestra vidre + mosquitera), lavabos separats per evitar males olors.

- Un projecte d’ajuda al desenvolupament hauria de tenir un control per garantir      que l’ús que se’n fa és el mateix pel que s’ha projectat (social, educativa,etc.) i que el propietari o gestor no en fa un mal ús un cop s’ha concedit l’ajuda al desenvolupament.

- Un projecte de cooperació té un impacte un cop acabat però també pot tenir un gran impacte econòmic durant el procés constructiu. Si s’utilitzen materials (totxo local, pedra...) i mà d’obra locals part de la inversió reverteix directament en el lloc i els seus habitants. Si s’utilitza una empresa constructora, aquesta normalment aconsegueix materials (ciment, ferro, etc) i mà d’obra que sovint s’importen o venen d’empreses   que aporten poc al territori. Per contra, el primer sistema implica el convenciment del client, un gran coneixement del lloc i   dels materials i mà d’obra que pot oferir, i principalment una presència constant d’un arquitecte a l’obra, mentre que el sistema d’utilitzar una empresa constructora té certa garantia que l’obra s’executarà amb certa garantia, dins uns terminis, amb un contracte, amb un sistema constructiu conegut per enginyers i obrers, etc.

El debat està servit...

            

ACORDS

- Tant en la implantació general com en el desenvolupament del mòdul bàsic, no s’avança significativament tot i que s’hi continua treballant. S’acorda treballar individualment per donar més fluïdesa i mirar d’avançar més ràpidament. Les propostes individuals o en grups reduïts es comentaran en la pròxima sessió.

- Es continuarà buscant informació en les línies temàtiques (Nepal, instal·lacions - energia, sistemes constructius, tipologies).

- S’acorda quedar per treballar a l’Aula els matins dels dies 27, 28 i 29 de desembre (9:00am).

L'AULA_SESSIÓ 8

AULA DE COOPERACIÓ DEL COAC_girona  PROJECTE NAMASTE.GIRONA

SESSIÓ   8  DATA       14 DE DESEMBRE DE 2011

ESTAT DEL PROJECTE

- Fase recollida dades

- Implantació i model d’orfenat.

TEMES TRACTATS

- Resum sessió anterior i comentaris sobre la presentació als mitjans de la plataforma namaste.girona del matí.

- Seguim a l’espera de rebre el plànol topogràfic que estan realitzant al Nepal.

- Continuem en la divisió en 2 grups de treball: implantació en el solar i tipologia mòdul allotjament nens.

- Visualitzem un nou vídeo molt interessant i motivant, del qual sobretot podem extreure’n nous detalls sobre el solar on treballem i la seva relació amb Pokhara.

- Més tard, ens visiten tres representants d’Arquitectes Sense Fronteres, amb qui comentem les dificultats dels projectes de cooperació redactats des d’aquí, i ens expliquen les seves experiències i el seu sistema de funcionament com a associació.

ACORDS

- Tant en la implantació general com en el desenvolupament del mòdul bàsic, no s’avança significativament tot i que s’hi continua treballant.

- Es continuarà buscant informació en les línies temàtiques (Nepal, instal·lacions - energia, sistemes constructius, tipologies).

- S’informa de la presentació del projecte a la Universitat de Girona a l’Escola d’Arquitectura el dia 20 de desembre.

- S’acorda quedar per treballar tarda el dimecres dia 21 de desembre (16:00pm).

L'AULA_SESSIÓ 7

AULA DE COOPERACIÓ DEL COAC_girona  PROJECTE NAMASTE.GIRONA

SESSIÓ   7 (INTENSIU) DATA       7 DE DESEMBRE DE 2011

ESTAT DEL PROJECTE

- Fase recollida dades

- Implantació i model d’orfenat.

TEMES TRACTATS

- Resum sessió anterior i posada al dia als nouvinguts (Juanan Roig, Miriam Jorba, Laia Solé)

- Respostes rebudes d’en Bisma

- Seguim a l’espera de rebre el plànol topogràfic que estan realitzant al Nepal.

- Llista d’assistència dels membres de l’Aula a les sessions.

- Divisió en 3 grups de treball: implantació en el solar, tipologia mòdul allotjament nens i resums premsa / dossier difusió.

TREBALL PER GRUPS

- Implantació: (veure croquis escanejats). Estudiem els condicionants de l’entorn que són la irregularitat del solar, l’estret accés, l’assolellament, el lleuger pendent, els antics arrossars aterrassats, la proximitat amb l’escola del solar veí, el barranc enmig del solar, la trama urbana dispersa. Es treballa pensant amb la implantació dels edificis de totes les 4 fases. Un cop predimensionats els edificis i espais es van definint les següents premisses: crear una concatenació d’espais-plaça a partir de l’accés per definir zones més públiques i transitades i zones més recollides i d’ús més intern. Així, en l’entrada al campus hi hauria un espai-plaça de rebuda (de 30x30 m aproximadament) definida espacialment per els edificis i espais d’ús més comunitari o que han d’estar prop de l’accés (casa del guarda, centre dones, menjador, aparcament, caseta del generador – si cal). Aquest primer espai més públic i obert al poble es concatena amb un espai més gran, d’ús més intern i definit espacialment per els edificis del menjador, biblioteca- oficines, etc). Aquest segon gran espai-plaça podria estar obert al “barranc verd” i serviria de “distribuïdor” cap als dos sectors restants del solar. El sector sud tindria un ús més estaria ocupat per els centres de discapacitats i gent gran, els allotjament de treballadors. També hi hauria les hortes i la granja que aprofitarien la topografia existent dels arrossars. El sector oest tindria l’ús d’allotjament per a nens. Els edificis s’alinearien amb el mur perimetral i s’orientarien a sud i amb vistes a la gran zona de jocs i al “barranc-verd”. En la posada en comú es proposen diferents maneres de concatenar els espais i la possibilitat d’eliminar el mur per obrir l’espai de la segona plaça proposada amb el pati de l’escola existent del solar veí.

 

- Tipologia mòdul allotjament nens: (veure croquis escanejats). Un debat previ comença a dibuixar el que seran les primeres decisions que s’aniran consolidant al llarg de la sessió. Per una banda decisions extretes de les respostes del mail d’en Bisma, com poden ser l’execució total de 6 mòduls d’orfenat amb una capacitat per 20 nens cadascun d’ells (4 mòduls en la primera fase i 2 mòduls a l’expectativa d’un futur creixement). Interpretem del mail el fet d’incorporar una persona adulta que es faci càrrec de 2 mòduls alhora. Els quals decidim que per raons pràctiques i de funcionament s’agruparan per sexes.

Es continua el treball de la sessió replantejant les superfícies aproximades establertes l’anterior dia, amb la intenció d’adequar-les més a un us racional i funcional de l’espai.

Continuant amb les reflexions anteriors, i aquest cop procurant introduir-nos en una escala més petita que ens permeti ja esbossar les primeres línies de com es distribuiran els espais interiors del mòdul, se’ns planteja una incògnita important.

Cal partir des de l’inici en que els diferents mòduls es relacionaran arquitectònicament entre si, generant espais intersticials de relació i/o  transició, el grup creu que si. Creiem que no fora bo acabar amb edificis independents exempts els uns dels altres, i pel que sembla per consens general, es pretén buscar la interpretació exterior dels diferents mòduls de l’orfenat com varies parts d’un tot.

Establir aquestes premisses ens porta a desenvolupar el següent aspecte, que serien els paquets interiors de cada mòdul. Intuïtivament s’estableixen 3 grups d’estances secundàries i 1 espai central dominant.

Els 3 grups d’estances serien: g01_dormitoris nens; format per 3 habitacions (6+6+8nens) les quals apart dels llits amb llitera també disposarien d’un espai d’emmagatzematge per a cada nen, g02_dormitoris adults; en aquest cas, seria una estança individual, habilitada per tal que una persona adulta pogués passar-hi tot el dia alhora que es fa cura dels nens, g03_zones humides; cuina i banys. Finalment l’espai restant que prendria una posició central seria el destinat a estar, menjador on bàsicament es desenvoluparia la major part de vida quotidiana. Aquest espai no es troba tancat per mur propis, sinó que unes primeres intencions ens porten a definir-lo com a zona restant entra la interacció dels tres grups anteriorment esmentats.

La sessió es tanca aquí, amb una posada en comú amb la resta d’integrants de l’aula. Aquestes conclusions breument explicades anteriorment, enceten un debat entorn varis aspectes funcionals de la relació de les peces entre si, la proporció i la dimensió d’aquestes. Sembla que de moment formalment la idea pren força, i s’opta per seguir aquesta primera línia plantejada.

ACORDS

- Es continuarà buscant informació en les línies temàtiques (Nepal, instal·lacions-energia, sistemes constructius, tipologies).

- S’informa de la trobada amb la premsa al Col·legi d’arquitectes el dimecres 15 de desembre (11:00 am) per tothom que hi pugui assistir.

- S’acorda quedar per treballar tarda el dimecres dia 15 de desembre (16:00pm).

L'AULA_SESSIÓ 6

AULA DE COOPERACIÓ DEL COAC_girona  PROJECTE NAMASTE.GIRONA

SESSIÓ   6 DATA       30 DE NOVEMBRE DE 2011

ESTAT DEL PROJECTE

- Fase recollida dades

- Implantació i model d’orfenat.

TEMES TRACTATS

- Resum sessió anterior.

- Restem a l’espera del correu per part d’en Bisma contestant el seguit de preguntes que li vam fer.

- Seguim a l’espera de rebre el plànol topogràfic que estan realitzant al Nepal.

- Repassem el projecte d’orfenat de la Núria Vilarubla (veure acta 5).

- Continuem amb la recerca tipològica.

- Ens visiten a l’aula la Clara Crous i en Jordi Roca, estudiants d’arquitectura de la UdG, els quals s’interessen pel nostre projecte i expressen la seva voluntat de formar part i ajudar a la plataforma.

  

ACORDS

- Treballar sobre la implantació.

- Es continuarà buscant informació en les línies temàtiques (Nepal, instal·lacions-energia, sistemes constructius, tipologies).

- S’acorda crear tres grups de treball per a la jornada del dimecres 7 de desembre:

            . Equip que s’encarregarà de la implantació.

            . Equip que s’encarregarà de la definició del mòdul base.

            . Equip encarregat de redactar el dossier.

- S’acorda quedar per treballar matí i tarda el dimecres dia 7 de desembre (9:00am-9:00pm).

L'AULA_SESSIÓ 5

AULA DE COOPERACIÓ DEL COAC_girona  PROJECTE NAMASTE.GIRONA

SESSIÓ   5 DATA       21 DE NOVEMBRE DE 2011

ESTAT DEL PROJECTE

• Fase recollida dades
• Implantació i model  d’orfanat

TEMES TRACTATS

• Resum sessió anterior
• Presentació UDG divendres 9:00 de l’Aula a estudiants que puguin estar interessats per treballar a canvi de crèdits.
• Es comenten els plànols d’emplaçament digitalitzats amb la trama urbana de Girona de referència. S’observa que no anem gaire sobrats d’espai.
• Debat sobre model d’orfenat (model SOS o model “internat”?). Ha de decidir el director de NCH.
• La Núria Vilarubla presenta el seu PFC d’un edifici orfenat a Bolívia (zona de Chiquitania). Resum de la presentació:

1. Estudi del lloc: a nivell urbà, la trama d’illes ortogonal (quadres) té el seu origen en  les missions catòliques que van trencar amb les estructures tradicionals guaranís. Aquestes noves agrupacions urbanes van desvirtuar tipologies tradicionals com la casa pati o la casa+porxo. Amb el temps també s’han perdut materials i sistemes tradicionals del lloc (murs portants tova, entramat de fusta + revestiment de fang, etc)

2. Referència 1: l’orfenat “Aldea padre Alfredo Spiessberger” amb tipologia i finançament alemany. És un exemple poc reeixit en quant a adaptació al lloc, el clima i la cultura, ja que no s’assembla a cap tipologia boliviana. La distribució dels edificis és molt ortogonal i separats per usos (edificis allotjament, edificis comunitaris – tallers, forn de pa, menjador comunitari) zona allotjament, zones comunitàries. El funcionament és semblant a una aldea SOS, per unitats “familiars” de grups reduïts + cuidador. Els nenes s’emancipen als 14 anys i passen a allotjar-se a uns dormitoris en una altra zona (el canvi de deixar la unitat familiar sol ser traumàtic) Les unitats familiar tenen nois i noies de diferents edats amb una “mare” tutora/cuidadora. La mare (vídua, soltera...) pot tenir un o dos fills propis dins el grup que tutela. La unitat de casa és un edifici compacte, rectangular i coberta a 2 aigües, amb passadís tancat central i 4 habitacions (nens, nenes, cuidador i habitació polivalent), bany, menjador, porxo i safareig exterior. L’edifici no té ventilació creuada ni materials locals. Mal comportament tèrmic.

3. Referència 2: projecte per nova aldea SOS a Sant Feliu de Codines. Segueix el sistema SOS d’unitats familiars i preveu la construcció de cases autònomes de 170 m² (?) per grups de 7 nens.

4. Referència 2: orfenat a Amsterdam d’Aldo Van Eyck.

5. Conclusions/principis que regiran el PFC: funcionament d’orfenat en grups reduïts amb cuidador, edificis amb ventilació creuada, sostres alts, patis intercalats, recuperació de materials locals, porxos com a espai filtre.

Implantació en el lloc en 2 zones. Edificis en blocs connectats per porxos correguts. Blocs d’ús comú donant a carrer: oficines direcció, centre mèdic, guarderia, “casa comú” (allotjament provisional per professors i voluntaris, cuina i menjador comunitaris), biblioteca/aula estudi, escola taller, escola primària). Blocs d’unitats d’allotjament donant zona verda. Patis entremig. Unitats d’allotjament de 115m2 de 10 nenes amb cuidadora (1 habitació de 5 nens, 1 habitació de 5 nenes, 1 habitació cuidadora, 1 cuina, 1 porxo-menjador-zona dia, 1 bany).

Sistema constructiu: blocs BTC (argila+sorra+5% ciment), pilars i bigues fusta, coberta ceràmica)

Recomanacions finals: utilitzar materials i sistemes del lloc, entendre la cultura, manera de pensar i fer del lloc, no imposar ni canviar sistemes que facin servir, no fer servir sistemes que no puguin entendre, executar o mantenir.

  

ACORDS

• S’enviarà un correu al director de NCH per presentar-nos i demanar informació bàsica: quin tipus de funcionament de l’orfenat preveu, si creu que un model d’unitats per grups reduïts semblant al SOS podria funcionar  i altra informació que cregui important per la fase inicial en què estem.
• Treballar sobre la implantació.
• Es continuarà buscant informació en les línies temàtiques (Nepal, instal·lacions-energia, sistemes constructius, tipologies)
• S’acorda quedar per treballar matí i tarda el dimecres dia 7 de desembre (9:00AM)
• ...

L'AULA_SESSIÓ 4

AULA DE COOPERACIÓ DEL COAC_girona  PROJECTE NAMASTE.GIRONA
SESSIÓ   4 DATA       16 DE NOVEMBRE DE 2011

ESTAT DEL PROJECTE

• Fase recollida dades
• Diagrames d’usos i esquemes, estudi de la implantació i primers esquemes de distribució.

TEMES TRACTATS

• Resum sessió anterior
• S’han trobat plànols cartogràfics (1:1000 i 1:50.000) que s’han escanejat i s’estan utilitzant per  començanr a fer l’emplaçament.
• Es parla sobre els esquemes d’implantació, s’està d’acord en que hi ha d’haver una via principal i algunes secundàries, s’està d’acord en que cal fer “planejament” i considerar tots els equipaments del programa, el planejament pot començar per ser “illes” poc denses amb un % alt de zones lliures i a mesura que van madurant les fases aquestes illes es van densificant i es va consolidant l’estructura, es parla del concepte de graus de privacitat i com això pot influir en el planejament......
• Es debat de quin hauria d’esser l’esquema a seguir per el disseny del projecte, si partir d’un concepte d’aldea SOS o un esquema més d’acord a la manera de funcionar actual, el client coneix l’existència d’aquest tipus d’orfenat? Té o tindrà l’estructura suficient per tenir una cuidadora per cada 12 nens? Es pot fer un esquema que sigui compatible per els dos tipus de funcionaments? Hi ha molts interrogants però comencem a caminar i tot s’anirà posant a lloc.... ens dividim en dos grups, uns es dediquen a la implantació i els altres a la distribució.
• Pel que fa a la distribució d’espais i considerant 12 nens per cada unitat, amb la premissa de simplificar l’estructura, i considerant que llums de 4 o 5m seria un valor fàcil de construir i barat, definim mòdul com un espai quadrat de 5x5m. Per començar a treballar i perquè tots partim de la mateixa base es racionalitza l’espai i després, si cal, ja es trencarà l’estructura.

Tenint en compte que els mòduls són de 5m x 5 m, les necessitats en m2 serien aquestes:

2 habitacions nens de 25m2 amb 6 llits cada una.         50m² = 2 mòduls

            1 habitació per la cuidadora                                         12m² o 12,5m² = 1 mòdul

           1 habitació “coixí”                                                        9m² o 12,5m² = 1 mòdul

            1 bany                                                                       12m² o 12,5m² = 1 mòdul

Sala polivalent- cuina                                                   25m² = 1 mòduls

  Magatzem, varis, rentador...                                        12,5m² = 1 mòdul

  Porxo                                                                        12,5m² = 1 mòdul

          ________________________________________________________

Total                                                                            150m² = 6 mòduls

En total són uns 150m² per cada unitat o per cobrir les necessitats de 12 nens, es contrasten aquests valors amb el “master plan” (arxiu dropbox “esquemes juliol”) i els valors no difereixen massa.

Tots a treballar, a fer distribucions, tètris, esquemes..... 

ACORDS

• Penjar les propostes al dropbox en pdf per la pròxima reunió.
• Treballar sobre la implantació.
• Es continuarà buscant informació en les línies temàtiques (Nepal, instal·lacions-energia, sistemes constructius, tipologies)
• ...

L'AULA_SESSIÓ 3

AULA DE COOPERACIÓ DEL COAC_girona  PROJECTE NAMASTE.GIRONA
SESSIÓ   3 DATA       9 DE NOVEMBRE DE 2011

ESTAT DEL PROJECTE

- Fase recollida dades

- Diagrames d’usos

TEMES TRACTATS

• Resum sessió anterior
• Es recomana escoltar la gravació de l’entrevista amb els Amics del Nepal (que tenen experiència en construcció al Nepal)
• Busca informació topogràfica
• Resum comentaris Sandra Bestraten a l’Aula:
• ORFENATS model ..........(Àustria...?)
• Model de funcionament d’orfenat provat en diferents indrets del món. Segueix un model de funcionament en el qual els nens i nenes estan repartits en grups de 12 barrejats per edats. Estan barrejats per edats i cuidats per una dona (auntie / tia) que     té la funció de “mare”, tutora, cuidadora, vigilant, cuinera, etc. El concepte és que formin una unitat “familiar” autònoma que es cuidi d’ella mateixa tant en les funcions bàsiques (menjar, neteja, etc) com en l’aspecte educatiu, emocional i de creixement personal.
•  Unitats d’allotjament tipus:
• Segueixen un model basat en unitats “familiars” de 12 membres (6 nois,                       6 noies i la “tia”)
• La casa o unitat per aquesta unitat familiar està formada per: 1 sala, 1                                     habitació per les 6 noies, 1 habitació per els 6 nois, 1 habitació per la             cuidadora, 1 habitació coixí (que alhora fa de sala de jocs, per si un nen té una necessitat especial o per un convidat/a), 1 bany, 1 sala menjador, 1 cuina, 1 safareig exterior o semicobert.
• Unitats allotjament dones marginades: Totes les dones tenen una feina o ocupació dins el poblat de l’orfenat (manteniment, neteja, cuina, jardineria...) o bé amb tallers d’artesania creats expressament per elles. Amb el temps, si ho volen i estan prou preparades, poden arribar a ser “ties” cuidadores de les unitats familiars.

• RECOMANACIONS ORFENAT
• La integració de l’orfenat amb l’entorn on s’ubica és important perquè els nens no estiguin marginats. Per això recomana estimular la interacció:
• crear activitats on la gent o els nenes del poble pugui participar (esports, tallers, teatre, etc).
• portar els nens a activitats del poble.
• portar els nens a diferents escoles i que no vagin sempre en “bloc”.
• des de l’arquitectura es poden situar les àrees de jocs, esports, etc properes amb els vials públics.

• RECOMANACIONS MATERIALS
• Murs ceràmics o de terra premsada més confortables tèrmicament que els de formigó, i  en cas de murs de ceràmica cuita (totxos) s’han de fer amb cambra d’aire per millorar el comportament tèrmic.
• coberta inclinada de xapa metàl·lica poc durables (s’oxida) i mal comportament acústic quan plou. El mal comportament tèrmic s’ha de corregir amb un fals sostre addicional.
• important vigilar la correcta execució dels fonaments.
• recomana la terra premsada i aporta documentació tècnica “Informes de la construcción” número 63.

ACORDS

• Es buscaran plànols topogràfics a ICC, llibreria Ulisses
• Es continuarà buscant informació en les línies temàtiques (Nepal, instal·lacions-energia, sistemes constructius, tipologies)
• Continuem treballant, per separat, diagrames d'usos i programa, segons el que anem descobrint i tinguent el compte la data de la posada en comú, el dimecres que ve 16 de NOVEMBRE.

L'AULA_SESSIÓ 2

AULA DE COOPERACIÓ DEL COAC_girona  PROJECTE NAMASTE.GIRONA
SESSIÓ   2 DATA       2 DE NOVEMBRE DE 2011

CONVERSA AMB LA MITA

on mCLARA (C) i Mita (M)

C_ Com estan organitzats els àpats a l’orfenat i com és la cuina?

M_ Els nens fan de 5 a 6 àpats al dia, ho fan al hall central de l’edifici, asseguts a terra sobre matalassets, sense necessitat de coberts perquè és tradició menjar amb les mans, la sala està al costat de la cuina i les cambreres són les pròpies germanes grans. La sala ha de tenir una pica per rentar-se les mans una vegada acaben de menjar, aquest hall és una part important de la vida social, és on fan ioga o dormen (la migdiada nepalí?).

La cuina és similar a les de les cases de colònies d’aquí. És necessari molt espai d’emmagatzematge, per els utensilis de cuina i un rebost gran per els queviures. Els fogons són normals alimentats amb gas butà.

C_ Com són els lavabos, utilitzen letrines seques, o la tassa de vàter occidental?

M_ Usualment hi ha la tassa de vàter occidental i s’estira la cadena, però també et pots trobar la vàter occidental o placa turca on hi has de tirar una mica d’aigua desprès amb una gerro.

C_ Com dormen els nens?

M_ L’orfenat, al ser un edifici multi planta hi ha un pis on dormen els nens i un pis on dormen les nenes i els bebès, els bebès dormen mixtes.

Els nens/es es distribueixen segons les edats:

-         Bebès d’entre 0 a 4 anys / 4 a 7 anys / a partir de 7 són els grans (em sembla que els grans són fins a 14 anys però no ho vaig apuntar).  

Els grans són els que es cuiden dels més petits. Es distribueixen en habitacions d’entre 6 i 8 nens i els bebès en habitacions de 10 que són més grans que les altres.

C_ Aquest esquema és el que volen que es repeteixi amb el nou orfenat?

M_ Bé, és el que tenen, potser perquè l’edifici ja era així, és qüestió de plantejar-ho si teniu un esquema diferent.

C_ I com renten la roba?

M_ La roba es renta a mà, no utilitzen la rentadora perquè els talls de llum són constants. (Pregunta, tenen rentadora però no la fan servir per els talls de llum o és que ja no en tenen?).

Tenen un safareig en una zona de porxo.

C_ Com és la convivència entre nens i nenes, han d’estar sempre separats, fan activitats junts?

M_ Com ja he dit els dormitoris estan separats per sexes a excepció dels bebès, hi ha lavabos per nens i per nenes, els lavabos no tenen dutxes, es dutxen al safateig o al riu quan fa bon temps. Mengen junts nens i nens ( no vaig apuntar si els ioga i la migdiada la feien junts però em sembla que si).

C_ Ens agradaria poder implantar energies alternatives, però tenim seriosos dubtes sobre el temps que pot fer, si en l’època de monsó això pot funcionar perquè ens fa l’efecte que ha d’estar ennuvolat tot el temps, ens en pots dir alguna cosa?

M_ De finals de Maig fins a Agost, Setembre hi ha el monsons. Durant el dia fa molta calor uns 40º més o menys i a la tarda nit es posa a ploure, comença a ploure a les 7h de la tarda i acaba a la 1h de la nit.

Seria molt interessant tenir aigua calenta, no sé quina repercussió econòmica pot tenir l’energia solar sobre la construcció, caldria estudiar-ho.

C_ Ens pots dir alguna cosa sobre les relacions socials en general de la cultura Nepalí?

M_ Actualment pel que fa a l’orfenat no hi ha possibilitats perquè no hi ha pràcticament espai exterior, la vida es fa sobretot al dining hall. Els nepalis estan força al carrer, ho fan tot al carrer, potser perquè hi ha molta gent que no treballa.

C_ Ens pots dir alguna cosa més sobre les dones del centre de manufacturació?

M_ Es tracta d’unes 6 o 7 dones, que dormen a la mateixa casa, en un sol dormitori, la casa també consta de cuina, menjador, lavabo. La capacitat està limitada per la pròpia casa, no sé si a la nova ubicació voldran acollir més dones i quantes poden ser.

C_ Volen tenir animals o hort?

M_ Si, si està pensat que hi hagi una mena de granja i un hort.

C_ La tanca perimetral quina finalitat té, de seguretat, de delimitació?

M_ Ha de ser una tanca no eviti que els nens puguin caure al riu ja que hi ha un desnivell important......  pip....pip....pip.... fi  de la conference call.

ACORDS

• Es començarà a dibuixar la implantació del programa d’usos.
• Es continuarà buscant informació en les línies temàtiques (Nepal, instal·lacions-energia, sistemes constructius, tipologies)
• ...