Ahir va ser un d'aquells dies que l'AULA va fer un pas de gegant fent ben poca cosa: PARAR LES ORELLES per ESCOLTAR LA SANDRA BESTRATEN, arquitecta i professora de l'ETSAB de les assignatues "HABITATGE I COOPERACIÓ" i "TECNOLOLGIES DE BAIX COST".
De 4 a 7 de la tarda a la quarta planta del COAC_girona, la SANDRA, encara més propera, va aconseguir eliminar limitacions que el desconeixament del lloc i la manera de fer del NEPAL, sense voler, imposen. I reenfocar, en aquest moment, la perspectiva per encarar el projecte sense tenir en compte futurs obstacles, ajuda a veure un paper en blanc, realment BLANC. Així, aconseguirem afrontar la resolució del programa (concluint usos, superficies i relacions entre edificis) i la seva implantació, sense perjudicis constructius i de viabilitat... completament verges i lliures de moviment. Després, com ens passa aquí, ja hi afegirem una tocada de peus a terra...
Més tard, a partir de les 7 i oberta a tots els col.legiats, la SALA RAFAEL MASÓ va aplegar a la conferència "10 anys construint educació - universitat sense fronteres".
Impressionant el desplegament, la capacitat, l'energia, però sobretot l'experiència, que desprèn una dona que, sense fer massa soroll, ens va deixar AMB LES ORELLES BEN PARADES, PERÒ TAMBÉ AMB LA BOCA BEN OBERTA!
MOLTES GRÀCIES SANDRA!
COMPTEM AMB TU... perquè dubtes...
estem segurs que uns quants més!
estem segurs que uns quants més!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada