L'AULA_SESSIÓ 9

AULA DE COOPERACIÓ DEL COAC_girona  PROJECTE NAMASTE.GIRONA

SESSIÓ   9  DATA       21 DE DESEMBRE DE 2011

ESTAT DEL PROJECTE

- Implantació i model d’orfenat.

TEMES TRACTATS

- Resum sessió anterior i comentaris sobre la 2na presentació de Namaste.girona a la UDG.

- El topogràfic del solar ha estat enviat per correu postal des del Nepal.

- Continuem en la divisió en 2 grups de treball: implantació en el solar i tipologia mòdul allotjament nens.

- Ens visita en Xavi Codina, arquitecte amb molta experiència en projectes construïts al Nepal i actual president d’Arquitectes sense Fronteres de Catalunya. El seu gran coneixement sobre el Nepal en tots els nivells (històric, social, arquitectònic, etc) i la seva visió com a arquitecte ens dóna molta informació útil per aplicar en el projecte. De la conferència en destaquem algunes coses:

- Nepal és un país format per valls allunyades física i humanament entre elles. Hi ha diferències molt grans entre llengües, climatologia, arquitectura, etc entre cada una d’elles. La única comunicació entre la majoria d’elles són camins abruptes per on circulen persones i animals.

- Nepal és un país amb un caràcter agrícola.      

- Katmandú i Pokara són l’excepció “urbana” del país. Han tingut un creixement     espectacular en pocs anys, però sense planejament ni amb temps suficient     perquè els seus habitants de cultura i pensament de base agrícola s’hi   adaptessin.

- Els edificis recents utilitzen constructors que treballen amb un sistema constructiu d’estructura de formigó armat i habitualment tancaments de maó ceràmic.        

- El clima on s’ubica el projecte és calorós, humit i amb boires freqüents a l’estiu, fresquet però sense que nevi mai a l’hivern i amb pluges monsòniques durant un    o dos mesos.

- L’arquitectura tradicional per aquesta zona és amb coberta inclinada (teula plana local aconsellable, xapa metàl·lica desaconsellable) i depenent de la zona de la vall es poden veure murs portants de pedra, de tova o totxo local.

- Altres paràmetres a tenir en compte per el bon disseny de l’edifici: porxos com   a espais de distribució i ús per quan plou o fa calor, ventilació creuada, sostres   alts, doble fusteria (finestra vidre + mosquitera), lavabos separats per evitar males olors.

- Un projecte d’ajuda al desenvolupament hauria de tenir un control per garantir      que l’ús que se’n fa és el mateix pel que s’ha projectat (social, educativa,etc.) i que el propietari o gestor no en fa un mal ús un cop s’ha concedit l’ajuda al desenvolupament.

- Un projecte de cooperació té un impacte un cop acabat però també pot tenir un gran impacte econòmic durant el procés constructiu. Si s’utilitzen materials (totxo local, pedra...) i mà d’obra locals part de la inversió reverteix directament en el lloc i els seus habitants. Si s’utilitza una empresa constructora, aquesta normalment aconsegueix materials (ciment, ferro, etc) i mà d’obra que sovint s’importen o venen d’empreses   que aporten poc al territori. Per contra, el primer sistema implica el convenciment del client, un gran coneixement del lloc i   dels materials i mà d’obra que pot oferir, i principalment una presència constant d’un arquitecte a l’obra, mentre que el sistema d’utilitzar una empresa constructora té certa garantia que l’obra s’executarà amb certa garantia, dins uns terminis, amb un contracte, amb un sistema constructiu conegut per enginyers i obrers, etc.

El debat està servit...

            

ACORDS

- Tant en la implantació general com en el desenvolupament del mòdul bàsic, no s’avança significativament tot i que s’hi continua treballant. S’acorda treballar individualment per donar més fluïdesa i mirar d’avançar més ràpidament. Les propostes individuals o en grups reduïts es comentaran en la pròxima sessió.

- Es continuarà buscant informació en les línies temàtiques (Nepal, instal·lacions - energia, sistemes constructius, tipologies).

- S’acorda quedar per treballar a l’Aula els matins dels dies 27, 28 i 29 de desembre (9:00am).